L'obra de Pahor és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat. Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l'Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d'un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora. A través de la seva experiència, Boris Pahor, l'últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d'amor a la geografia, humana i física, d'aquesta ciutat del Mediterrani.   Kirkus Reviews — «Amb la seva veu intensa i original Pahor penetra al cor dels lectors i els transporta als llocs on va perdre bona part de si mateix.» Miguel Mora, El País — «Hi ha fames tardanes, però probablement cap s'assembli a la de Boris Pahor. Va néixer a Trieste l'any 1913, però no fa ni una dècada que el seu nom sona entre els bons lectors i que se sap que és un personatge excepcional i autor d'una de les obres cabdals de la literatura.»