«Una exploració de les capes freàtiques del jo. Aquests contes reforcen la convicció que les forces centrals de la persona solen trobar-se en la mal anomenada perifèria.» Lluís Muntada Els personatges d'aquests relats mostren el ventall d'emocions a les quals és capaç d'abocar-se l'ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l'enteresa del ridícul. A Morir sabent poques coses hi ha dols que comencen arran de morts prematures, desenganys amorosos, revoltes individuals, reptes, desconcert i alguna porta oberta a l'esperança. Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d'una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l'estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l'autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.   Marta Orriols — «Mitjançant la brillant torrentada existencial dels seus personatges, Barceló ens atrapa dins d'un corpus narratiu singular que eixampla les possibilitats de la imaginació davant de la mort, que, d'una manera insòlita i amb una ironia lúcida, aquí sempre és sinònim de vida. Celebro enormement l'estrena literària d'aquest observador voraç de les petiteses humanes.»